LasBayas

Mercat

La majoria de les famílies camperoles acudien a la població el dia del mercat,com una cita obligada, ja que la resta de la setmana a penes si eixien de les seues cases, a causa de la dedicació exclusiva als treballs habituals.Era normal que aquest dia el pare i la mare, a primeres hores del matí, amb la tartaneta i la somereta, habillats amb la roba dels diumenges, emprengueren el camí de la població "per fer el recapte" el dia del mercat. En la població tenien una casa, en algun barri perifèric, on deixaven la somereta durant unes hores fins que tornaren al camp. Generalment en aquestes cases,els propietaris només es reservaven una habitació i la servitud de la quadra; la resta de la vivenda la tenien llogada, d'aquesta manera treien alguns diners i la casa estava oberta i millor conservada. Pel que fa a l'habitació que es reservaven, la usaven per unes hores el dia del mercat, quan anaven a la ciutat en les festes més assenyalades o quan algun familiar queia malalt, doncs resultava més fàcil que el metge el visitara. Quan anaven al mercat, la dona solia dur algunes dotzenes d'ous, algun conill o pollastre que venien a domicili a altres famílies de la població; era un comerç directe,de productor a consumidor. Amb els pocs diners que aconseguien amb aquestes vendes compraven la resta de coses que necessitaven en casa per passar la setmana. No només compraven comestibles,sinó també vestits,calcer,etc. Acudien a la botiga per comprar algun vestit per al xiquet o xiqueta que s'havia quedat a casa, o un parell d'espardenyes per reposar les que s'havien deteriorat per l'ús. Les sabates només s'usaven en les grans solemnitats,i no sempre. Quan anaven al mercat, la dona portava una cistella de vímet que es penjava al braç dret i on ficaven tot el que compraven: companatges, sobretot saladures, també sal, sucre, arròs, llegums, espècies i poc mès. Els homes, el primer que feien era visitar la barberia per xollarse i afaitar-se; després s'apropaven a l'Ajuntament a pagar el consum, que era l'impost municipal més polèmic que hi havia aleshores. Si necessitaven comprar alguna eina o aparell per a les cavalleries acudien al guarnicioner que els subministrava el que precisaren per reposar els aparells deteriorats per l'ús diari.Comprava sèu a la carnisseria, que després picava i amb el qual feia sagí que gastava per engreixar els aparells de les cavalleries i encebar l'eix del carro perquè no xerricara per la fregada en sec. Quan ja havien fet totes les gestions, si encara no era mig dia, s'apropaven a les Quatre Esquines, que era el punt de reunió dels agricultors en els matins dels dies de mercat,mentre les dones acabaven de fer el recapte. Quan s'apropava el mig dia es disposaven a tornar al camp,enganxaven la somera al carro i emprenien el camí. En aquells temps no hi havia carreteres i els camins eren polsegosos i plens de clots, la qual cosa feia incòmode transitar per ells. Quan arribaven a casa, els fills el rebien amb alegria perquè sempre els portaven algunes prendes que els havien encarregat,i que els feien molta il.lusió, si bé és cert que es conformaven amb poc, doncs dins la vida senzilla que portaven els mancava gairebé de tot. De seguida la mare preparava el dinar i en acabar continuaven amb el treball ordinari de cada dia. L'assistència al mercat setmanal, trencava un poc la monotonia de la vida diària dels agricultors del Camp, una vida carent d'atractius i alicients, una vida dedicada en cos i ànima a la rutina d'un treball ingrat i pesat, ple de solanes i d'interpèries.