LasBayas

Historia de La Baia

Tot i que la Baia està formada per dues pedanies diferents, amb els noms de Baia Alta i Baia Baixa, comparteixen moltes coses com ara l'escola, l' ermita (que esà sota l'advocació de san Andreu) i el nucli de cases mateix. Les cases es construïren a una i altra banda de la carretera que, de ponent a llevant, serveix de límit entre les dues pedanies. Fins i tot comparteixen alcaldessa pedània, ja que actualment és Margarita Canals Boix qui exerceix aquest càrrec per a la Baia Alta i per a la Baia Baixa. Hi ha molta gent que reclama tornar a ser un sol nom, La Baia, perque aquesta división va ser per tindre dos pedaneos. Tal i com passà a quasi totes les partides rurals, a començaments de segle hi hagueren unes persones que, amb les seues iniciatives empresarials, impulsaren el desenvolupament econòmic i social de la Baia. En aquest cas foren la famiília Alemany i la família de Pepet Miralles, les quals no treballaven en concordança, sinó en franca competència : en els anys trenta muntaren dos cines, un enfront de l'altre, per a un veïnat que amb un cine tenia de sobres. Així les coses, els diumenges i festius hi havia una gran competència entre el cine de Pepet a la Baia Baixa i el d'Alemany a la Baia Alta. No cal dir que qui més beneficiat n'eixia era el públic, perquè la qualitat de les pel•lícules era millor que si només hagueren disposat d'un cine. Peró això no era tot, ja que també hi havia dos casinos, un enfront de l'altre, en els qual s'organitzaven balls, representacions teatrals, funcions folklòriques,etc. D'aquesta manera, i al llarg de molts anys, la Baia fou el lloc de tot el Camp d'Elx on més festa hi havia, o més "marxa" com diuen ara els joves. Amb el pas del temps i am l'aparició de l'automòbil, els costums de la gent canviaren molt i la joventut de la Baia, como la de tot arreu, es dispersà tot allunyant-se del seu lloc d'origen a la recerca de noves diversions. Això no obstant,a la Baia encara queden locals públics on continuen celebrant-se actes festius, però no tants com abans. Tanmateix, els veïns de la Baia continuen sent els més propensos de tot el Camp d'Elx a anar cada nit de la setmana al casino,a jugar a cartes o al dòmino i a prendre's una cervesa. Fins i tot després de dinar, molts homes van al casino a prendre café, abans de continuar la seua jornada laboral. Tal i com ha passat a d'altre pedanies,a la Baia anà sorgint el nucli de població al voltant d'aquells primers locals de diversió. El nucli de la Baia anà creixent lentament,primer d'una manera més irregular i després més ordenadament,encara que no s'ha desenvolupat tant com els de Torrellano, l'Altet,la Marina o la Foia. De tota manera, és un nucli urbà consolidat. Actualment a la Baia disposen d'assistència mèdica, practicant i farmàcia. També hi ha una oficina de la CAM i CaixaMurcia. Per una altra banda, la Baia és una pedania prou poblada ja que, segons el cens del 96, té un total de 1.507 habitants distribuïts de la manera següent: a la Baia Alta 684 habitants,a la Baia Baixa 540 i al Nucli 283. En èpoques de decadència de l'agricultura,com ara la sequera patida entre els anys 1907-1914, molts veïns de la Baia anaven cada dia a peu per a treballar en les salines de Santa Pola: el viatge d'anada i tornada sumava 14 quilòmetres. D'altres anaven una mica més prop,a les zones humides del saladar, on segaven jonc per a l'elaboració d'estores i altres estris. Era fonamental per a portar un jornal a casa per fer tirar endavant la família, en temps tan difícils. Els veïns de la Baia sempre han sigut una gent aguerrida, i si havien de defensar-se d'agressions externes, actuaven tots units com una pinya, ja que per a ells el acte de Paraula significava una amistat de veinat per damunt de les diverses confrontacions de treball diari. Així,quan el 1934 uns gitanos van cometre unes greus malifetes (arribaren a violar una dona jove que estava sola a sa casa), una gran cuatitat d'homes isqueren a la recerca dels bandolers, proveïts de tota mena d'objectes tallants i punxants i també d'escopetes. Quan trobaren els malfactors, que s'havien amagat al Saladar,els van detenir i avisaren la guàrdia civil. Una vegada que arribaren les autoritats, els veïns de la Baia no van permetre que se'ls emportaren, sinó que davant els guàrdies els mataren per linxament. Aquest succés tingué una repercussió nacional i es publicà als diaris de Madrid. La dona que fou violada, passà a ser nomenada"la gitana". Més recentment,l'any 1980,els habitants de la Baia foren protagonistes d'un succés similar encara que no tan greu com l'anterior. Davant dels reiterats furts que patien en les seues collites durant molt de temps, els veïns de la Baia muntaren un servei de vigilància nocturna i capturaren dos individus que estaven furtant carxofes i ja tenien dues sàrries plenes (uns 60 quilos). Doncs bé, els lligaren les sàrries a l'esquena amb fil d'aram, els conduïren fins al nucli de cases i avisaren la resta de veïns. Una vega reunida tota la gent en assemblea, prengueren l'acord de penjar-los del pi que hi ha a la Plaça Major de la Baia, tal i com solia fer-se amb els lladres de bestiar en els "westerns". Finalment no els deixaren morir penjats, però un bon esglai sí que els donaren. D'aquell moment en avant, el pi és conegut com "el pi del penjat", i ha esdevingut un símbol de la pedania. Vicent Verdú li dedicà un article a aquesta anècdota en el diari El País. Hi hagué uns pocs homens que destacaren per la seua feina dedicada a la historia de la Baia, com José Canals Giménez "El Mestre Canaletes", (més informació a Costums-Educació) i Salvador Giménez Baeza, aquest home que ha viscut aquest segle al máxim, ha conegut la Primera i Segona Guerra Mundial , la Guerra Civil, etc..ha viscut molts anys fora d'espanya, en eixos anys en els que la gent buscava treball en l'extranger per poder viure. Era un home sencill que fins i tot a la seva avançada edat encara treballava i cuidava la seua terra, demostrant la pasio i el gran amor que hi tenia per el camp de la baia. Ha sigut un dels homes mes volguts, sempre hi tenia xiquets i veins al seu voltant contant-li historietes i recordant vells temps de fatiga. Gran amant de la vinya i del bon vi fet a casa. El secret d'aquest home que ha viscut més d'un centenar d'anys, dit per ell, ha sigut la copeta de vi en el dinar,vi del bo, fet per ell. Ningú en la Baia el podra olvidar i aquest es un minuscul homenatge a aquest gran home. A començaments de segle visqué a la Baia Vicente Alarcón Maciá, conegut popularment com "el tio Fregior", que també era un inspirat poeta festiu en valencià. Escrigué un sainet titulat "El tenorio d'Atzavares", que fou representat nombroses vegades amb molt d'èxit. També col•laborava assíduament, tant en prosa com en vers, en els diaris de l'època. Va morir l'any 1923. Els veïns de la Baia, quan el 1915 hi arribaren les aigües dolces d'El Progreso i les terres passaren de secà a regadiu, manifestaren la seua alegria a través dels vesos del tío Fregior que deien : "Bona és l'aigua del Progrés, però buida les carteres. La del cel val alguna cosa més, fa més altes les garberes i no ens costa diners." A la Baia, prop del Saladar, hi ha també alguns horts de palmeres com el de Carbonell, el de Pina i el de Rana. Les terres de la Baia, en general, són fèrtils i productives com la majoría del sud del terme municipal d'Elx, encara que pocs jovens acostumen a seguir les tradicions dels seus pares, llavors molts d'ells no volen viure en un altre lloc.