LasBayas

DIVERTIMENTS

La veritat és que els agricultors dels temps passats, no tenien moltes opcions on triar per a divertir-se i passar una estona agradable durant les vesprades dels dies festius.Fins la tercera dècada d'aquest segle, no hi hagué al Camp locals públics on la gent pogués reunir-se en pla festiu, per alterar la vida monòtona que duien. Abans, en primavera i estiu, quan les vesprades es feien més llargues i assolejades, als eixamplaments d'alguns camins es solien organitzar "blancs de conill " en pla competitiu. Aquest joc consistia a penjar un conill d'una perxa de fusta d'uns dos metres d'alçada i des d'una distància d'uns setanta metres,llançaven pedres. Prèviament es pagava una quantitat determinada per cada tret, i qui encertava, s'enduia el conill com a premi. Clar està que en aquesta competició només prenien part els homes, generalment els més joves i decidits que feien gala d'habilitat i punteria en el llançament de pedres. El "blanc de conill", era només el pretext perquè els joves acudiren.A totes aquestes reunions assistia el cacauer que montava la paradeta per vendre avellanes,cacauets,cigronets torrats i altres llaminadures.El cacauer sempre portava el joc de l'auqueta que constava d'un recipient concau, una bola que duia encastrades unes figures (el vell, la bacora, etc.) i d'un cartró amb les mateixes figures que la bola. Es jugava apostant per una determinada figura i, quan ja s'havia apostat a totes es llançava a rodar la bola per la concavitat del recipient,quan es parava, la figura que quedava en la part superior era la guanyadora. El premi sempre consistia en una certa quantitat del torrat que tenia a la venda.Els organitzadors d'aquests reunions contractaven a dos o tres músics aficionats, que portaven una guitarra,un guitarró i una bandúrria. A poqueta nit, quan ja hi havia prou gent, començaven a tocar cançons del folklore popular. En aquest moment els xics es dirigien a les xiques (fins aleshores havien estat separats els uns dels altres) i les requerien per ballar, gairebé sempre amb les mateixes paraules : "fadrina, vols ballar?" Si la xica acceptava,cosa que normalment passava, es formaven parelles en dues fileres, els xics enfront de les xiques i començava la dansa al so de la música. Aquest ball rebia el nom del "peu xafat"i consistia en uns passos curts i rítmics. Quan els músics canviaven de cançó les parelles ocupaven la posició contrària a la que tenien abans. El ball durava pocs minuts i quan finalitzava, el xics donaven les gràcies a les xiques i les acompanyaven al lloc on eren abans.Com aquestes reunions se celebraven a la interpèrie, s'acabaven quan es feia fosc;aleshores les xiques vigilades atentament per les mares, tornaven a les seues cases, a peu, per suposat. En aquests moments els xics s'organitzaven en colles de quatre o cinc i es disposaven a visitar a les xiques. Les visites duraven més o menys un quart d'hora, la qual cosa els permetia de fer-ne vàries durant la mateixa vetllada, ja que tots vivien prop. En aquestes colles el més decidit o interesat, feia de caporal i quan arribaven a la porta de la casa solia dir : "Bona nit, es pot passar?" a la cual cosa la xica responia: "Endavant fadrins!". Quan passaven, bevien aigua del cànter per aplacar els nervis, després de les salutacions de rigor, encetaven una conversa intrascendent on intervenien tots i al cap d'una estona se n'anaven. Aquestes visites agradaven tant a les xiques com a les mares, doncs era senyal inequívoca que la seua filla era el punt de mira dels xics, com a presagi d'un incipient festeig. Era l'exploració prèvia d'un tereny que pensaven conquerir a curt termini. Aquests balls i aquestes visites, eren quasi les úniques ocasions que tenien els xics d'aproximar-se i conéixer-se, ja que aleshores s'eixia poc de casa, i menys encara els joves. Generalment,els homes tenien alguna escopeta a casa, ja que quasi tots tenien afició a la caça,i com no,organitzaven "blancs de gallina", en pla competitiu.Aquestes competicions, se celebraven en el curs de la Rambla, d'alts vessants, per evitar riscos. Els organitzadors, a una distància d'uns cent cinquanta metres nugaven una gallina a una estaca i li disparaven amb bales, pagant una quantitat determinada per cada tret. Qui feia blanc, s'enduia la gallina com a premi. Aleshores el tir de coloms, avui tan extens, encara no era moda. Al camp estava també molt arrelat el joc del calitx al qual anomenaven tanganillo.Se'n celebraven moltes partides,u contra u, dos contra dos o tres contra tres, i empraven per al seu llançament xapes rodones d'un metall pesant o monedes de cinc pessetes de plata. Aquest joc que és original de l'horta murciana i encara es practicaba en alguns barris de la població d'Elx, però ha desaparegut al camp. Els jocs de naips sempre es practicaren, particularment el Culepe i, un poc menys, el Set i mig. Pel que fa als joves, quan tenien ocasió de reunir-se els xics i xiques, jugaven a la "duana" un joc d'atzar amb daus. També jugaven a penyores,que consistia a encertar el significat d'unes preguntes i si no les encertaven pagaven prendes o penyores. En estiu anaven a la platja com a màxim una vegada i un sol dia, normalment el de sant Jaume. Tota la família eixia de casa de matí amb el carro i la cavalleria i, quan arribaven a la vora del mar el deixaven, feien ombra per cobrir-se del sol i es disposaven a pasar el dia el millor possible. A mig dia es banyaven en la mar, també les cavalleries, que es resistien a entrar a l'aigua. Després del bany la dona guisava un perol d'arrós i conill o pollastre, que tots menjaven amb moltes ganes, de postre un meló d'aigua ben gros i roig,que prèviament havien soterrat a la arena fresca a la vora del mar, perquè es mantigués fresc. A mitja vesprada es donaven un altre bany, replegaven i emprenien el viatge de tornada a casa. Així fins el pròxim any. Aquestes eren les úniques vacances que tenien al cap de tot l'any, i no totes les famílies les podien gaudir. • Quina diferència d'aleshores ençà !!